Estimats nens i nenes que alguna vegada heu fet Manuals,

Avui m’acomiado de vosaltres amb aquesta carta. De vegades quan et fas gran, has de prendre decisions que potser per altres persones no són les correctes. Fins i tot un mateix pot dubtar si la decisió serà la bona o no. Però he decidit que aquest proper curs ja no seré la vostra professora. Vull provar i fer altres coses a la vida. I encara que ha sigut una decisió important i que m’ha portat temps i molta reflexió, pot semblar una idea agosarada perquè deixo la feina i també deixo una escola que m’estimo i en la que sempre he estat molt a gust. Recordareu que algunes vegades plantejava una idea que podia semblar esvalotada però després hem comprovat que podia ser molt positiva. És una forma alegre de fer i veure les coses com fèiem a classe amb els projectes, no? Un amic em va dir: si et penedeixes d'alguna cosa que sigui d'alguna cosa que hagis fet, no d'alguna cosa que mai et vas atrevir a fer…

Així que només em queda donar-vos les gràcies per aquests anys que he pogut gaudir de la vostra companyia quan veníeu a “la classe màgica”. Agrair a l’escola, als tots els mestres i treballadors i als vostres pares i mares per la seva implicació en l’activitat i per confiar-me el que més estimen, vosaltres.

També us vull donar les gràcies pel munt de coses que m’heu donat i ensenyat. La vostra creativitat, el silenci quan jo us parlava, les ganes de comunicar-vos entre vosaltres i sobretot l’agradable convivència a classe o l’esforç i la paciència en fer un projecte. I vull demanar-vos disculpes per si alguna vegada he estat injusta o bé no “tenia un bon dia” i potser no us he escoltat com havia de fer-ho.

Per tot això i molt més he vingut a l’escola cada dia a treballar amb ganes i amb entusiasme perquè de fet, vosaltres m'ho contagiàveu. I m'agrada creure que les meves classes s’han fet amb innocència, errors, i sobretot honestedat. Així que més que un comiat, us convido al fet que dibuixeu i pinteu la vida sempre amb alegria i sense por, us equivoqueu per poder avançar, que no us deixeu convèncer que hi ha només una manera de fer les coses, pregunteu, expliqueu acudits, guardeu secrets amb els vostres amics i mireu sempre l’art com una font de coneixement i gaudi.

En aquest món on res és el que sembla, potser jo no vaig ser la vostra mestra de Manuals sinó una alumna més que li agrada l’art i ja no té edat per estar a primària.

Gràcies i a reveure!

Cristina
Amsterdam, 24 d’agost de 2013

Far West again!

Què divertit va ser el taller d'estiu, fa un parell d'anys, on vam convertir la nostra classe màgica en un fantàstic i creatiu "saloon"! Si no ho recordeu, clicant aquí podeu refrescar la memòria.

Així que, com l'experiència va ser tan grata, aquest any he decidit fer de nou el exitós taller sobre els intrèpids vaquers del Salvatge Oest. Els alumnes de cinc anys s'ho han passat fenomenal i com l'altra vegada, ens hem posat de ple a la feina per crear: un estupend barret de "cowboy" amb la seva sivella d'or, una bandana ben decorada, la ferradura de plata que dóna bona sort, la serp de cascavell i per descomptat una bonica estrella de xèrif!

I aquí teniu els entremaliats bandits del comtat de Fem Manuals! Graciosos, oi?

El pirata de l'Antonio

A Fem Manuals ens agrada aprendre a cosir. A molts dels meus alumnes els encanta crear els seus personatges fets de feltre i són molt pacients a l'hora de realitzar-los. Prenem com a premissa cosir-ho tot! No "fem trampes" i no utilitzem cola en les nostres creacions. Si cosim, ho fem fins al final!

Cosir és una activitat de psicomotricitat fina molt important per als nens i les nenes, i penso que a les escoles hauria de fer-se sempre com a exercici de concentració i de destresa motriu.

Avui podeu veure el magnífic treball que l'Antonio, després de tres cursos sencers venint a les meves classes! ha pogut per fi acabar. I és que cosir un bon pirata fet de feltre, amb dedicació i molts detalls, com uns grans bigotis, una cicatriu de batalles, fil d'or per al barret, una boja calavera i un pegat amb "habitant" inclòs no és tasca fàcil... Malgrat tot podem dir que tenim un bon resultat capità! Divertit, oi?

L'últim taller de la temporada!

Gràcies Helena!

Què divertit ha estat poder ser una alumna més en els nostres tallers intensius!


I és que aquesta vegada, el passat dissabte 1 de juny, en el nostre curs intensiu dedicat a la ceràmica, l'Helena va ser la que va portar la batuta gairebé tot el matí! 

Un monogràfic dedicat a l'art de la ceràmica, a saber modelar una figura o a gaudir de la matèria. Per la meva banda vaig ensenyar a les nostres atentes alumnes, com crear una formiga a partir del reciclatge d'una pinça d'estendre, però més tard Helena ens va delectar amb clares i relaxants explicacions sobre el fang, la matèria, la terra... per després plasmar-les en peces de ceràmica.

Estimats i estimades alumnes de tots aquests cursos intensius, només dir-vos que aquest, ha estat l'últim taller de la temporada però no és el final d'una il·lusió per ensenyar-vos el que Helena i jo sabem i també per gaudir aprenent de tots vosaltres. Moltes gràcies per tot i feliç estiu!

Plou i fa sol!

Blanc sobre blau, els núvols,
pel cel d’aquests matins,
passen sense l’angúnia
de cap ànima a dins. 

Matins de març,
on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem,
verges en el silenci,
a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,
un límit en l’atzur.


Fàcil com la cançó del flabiol als llavis,
plens de sol, del pastor,
la seva ombra camina
sobre l’aigua captiva dels rius,
dels llacs i de les mars.
I jo, a la riba, penso, en veure’ls passar,
per quin caprici els déus fan i desfan
per sempre meravelles tan breus...Màrius Torres (1938)

Four ducks on a pond,
A grass-bank beyond,
A blue sky of spring,
White clouds on the wing;
What a little thing
To remember for years
To remember with tears!
William Allingham

Hi ha gotes que vessen cubells
hi ha gotes que apaguen les flames,
hi ha d'altres que renten l'ambient, 
hi ha gotes de pluja que cauen del cel
i fonen sequeres, nodreixen les sèquies,
verdegen els camps entre rocams i senders,
sanegen els rius i les selves,
neguen llars mortes sota els pantans,
treuen les rates del clavegueram,
musiquen els ritmes de l'aigua que cau,
hi ha gotes de pluja, hi ha pluja suau... 

I canten sobre els basalts,
i sobre les onades
i sobre la sorra mullada.

I ballen les gotes i estallen al terra
fins que l'asfalt les escup en forma d'estrella.
I esquitxen i taquen les potetes del gos,
que deixa petjades quan el passeig ja s'ha fos(...)
Isabel Barriel

Gràcies a tots els que gaudiu de l'art i de les coses senzilles però meravelloses... A l'Helena i la Mont, per la seva ajuda, l'Olga, la Montserrat i en Marco per les seves fotografies, l'encantadora Nati amb els seus bons consells i sobretot a tots els grans i petits artistes de p5 fins a sisè. No deixeu mai de somiar i d'observar els núvols i la natura!