Divendres...

L'Elena ha construït amb molta paciència una preciosa casa de cartró damunt d'un arbre. Amb escala, golfes i unes teules vermelles. És perfecta per als ocells que comencen a buscar niu aquesta primavera!

L'Àngel ha estat cosint amb molt esforç, però amb moltes ganes, un preciós coixí amb forma de cap de gos. Ens ha dit que es diu Àsia i és una gosseta molt simpàtica. Té un nasset esponjós de color blau cel i a la punta de cada orella porta una borla de peluix tan suau com el cotó!

I per fi en Pep ha acabat la seva torre misteriosa! Està feta de cartró, ciment i una autèntica teulada de suro perfecte per protegir-se de la pluja! Diu que és una torre abandonada enmig del bosc i que només els més valents s'atreviran a entrar. El que sabem es que aquest matí ja s'ha mudat una aranya allà dins!

El castell i la bandera negra

Només cal veure la cara d'orgull que se li queda a un quan fa el treball amb ganes i entusiasme. Felicitats Sergi i Aleix!

Maques maquetes

Un altre cop maquetes! Fer-les agrada moltíssim i encara que passin els anys els alumnes mai es cansen d'elles. Construir, inventar estructures, edificis, búnquers de guerra o castells en runes...

L'any passat alguns artistes de tercer s'ho van passar molt bé fent maquetes. Però aquest curs han après primer a pensar i a dissenyar després. No només agafarem els materials i apa!, farem veure que una ouera és un calabós i un tub de paper és una torre. Ara volem que sembli més real! I clar, això costa més perquè és una feina més elaborada.

Però ha valgut la pena. Només heu de comparar el que feien per exemple l'Albert, en Pol o l'Antonio i el que han creat aquest any! Bona feina arquitectes!

I no oblidem la supermaqueta d'en Gerard! És tot un artista!

Poblet

L'Aina ha dedicat dues o tres sessions a crear aquest magnífic poblet de cabanes amb material reciclat. Sort que és un poble i no una ciutat perquè sinó hagués tardat tot el curs! ;-)

Fem un avió!

Els més petits de segon cicle, és a dir, els constructors del curs de tercer, també s'atreveixen a inventar maquetes, reciclar i a crear construccions amb molta imaginació! S'ho han passat bomba!

La Iona, l'Helena i l'Almudena, també s'ho passen d'allò més bé fent maquetes!

Alejandro, el constructor!

Alejandro de cinquè ha dedicat més de sis classes a passar-s'ho bé construint una enorme maqueta de cartró. No tenim paraules per descriure-la! És impressionant i divertida, pot fer passar una boleta pel llaaaaaaaaaaarg tub!

La maqueta d'en Pablo

Es veu que aquest mes de novembre tots estem molt "maqueteros"! Així que no parem de ensenyar-vos escenaris molt ben treballats dels nens de cinquè i sisè. Aquest que us mostrem ara, és d'en Pablo, de sisè. Fa poc que ve a Manuals i ja és tot un expert en reciclar cartró per crear una maqueta inspirada en una fortificació de la Segona Guerra Mundial. A que és molt xula?

Orcs

L'escenari que ha construit en Gerard, amb molt d'esforç, paciència i il·lusió està dedicat als orcs. Aquestes criatures són brutals i posseïxen una astúcia sorprenent. El seu únic objectiu és el saqueig i la massacre.

Per a un orc no hi ha millor plaer que estar en el brogit de la batalla i pocs d'aquests éssers s'estableixen en un sol lloc. Sempre estan en lluita. En Gerard ha trigat cinc classes a acabar la maqueta!. Ha valgut la pena, és una passada, felicitats!

Bretonia

Bretonia és la terra de la cavalleria, on valents soldats ataquen feroçment per carregar-se els seus enemics.

Cap exèrcit pot igualar la glòria i l'esplendor dels cavallers de Bretonia!! Oi, Iñaki?

Trolls i Goblins

Un troll és una temible criatura d'una raça mítica antropomorfa del folklore escandinau. El seu paper en els mites canvia des de gegants diabòlics —similars als ogres dels contes de fades anglesos —fins a astuts salvatges més semblats a homes que viuen sota terra en pujols o monticles, enfeinats al robatori i el rapte d'humans.

Els goblins són criatures similars a un troll però verds, i d'una grandària molt petita, el seu cap és gegant comparada amb el seu cos. La seva principal preocupació és el diner, raó per la qual arriben a llançar atacs suïcides només per coure.

En Ricard ha construit, amb molta paciència, tot un escenari per a aquests personatges tan temuts!

Veritat que la maqueta és al·lucinant? Aquestes criatures es sentiran com a casa!

Crisi inmobiliària?

Segurament hi ha crisi encara que, la Maria, la Júlia i l'Eli, de sisè, no l'han notada pas! Han necessitat moltes hores, però s'ho han passat d'allò més bé construint un super piset amb vistes al Canigó! Tota una feinada! Que si jacuzzi al terrat, caseta pel gos, habitació amb lliteres pels nens, menjador amb televisió de pantalla plana... tot un luxe, i tot reciclat! Cartró, llana, petxines, boletes de fusta, feltre... A cada material li han trobat un sentit per fer de la seva vivenda la millor del barri! A veure si en un futur us convertiu en arquitectes o decoradores! Felicitats artistes!

Campament indi II

En Sergi ja ha decorat el seu campament indi! Li ha quedat bé, oi? Per cert, ens ha dit el seu nom indi (molt apropiat pel temps que fa): "Pingüí-Feliç"! HAU!

Campament indi I

En Sergi Jiménez de sisè, ha fet amb cartró i trossos d'oueres un petit campament indi. Però ara falta decorar les tendes amb aquelles senefes tan típiques dels pells-rojes. Quan estigui la feina acabada, ho penjarem de nou al bloc, d'acord? Això sí Sergi, ens falta que ens diguis el teu "nom" indi. Potser "Guineu-Tranquila" o "Llop-Silenciós"?

Edat Mitjana

En els dominis de la Terra Mitja de Manuals, s'explica la llegenda del Senyor Ferragon Ceraman, i del Cavaller Polus Lebronus, que volien apoderar-se del territori de la classe màgica omplint-la de maquetes per sempre més. Perdut el material per construir-les, va ser anhelat i buscat per molts. Però ha acabat en mans de qui menys es podia imaginar...

Maquetes en la neu

Els soldats Saïd i Marc es posen en marxa i la neu silencia el seu avanç. Han d'arribar al campament, abans de que es faci fosc. Ho aconseguiran?

Castells...

Molts castells feien les escales de cargol que giraven (al pujar) cap a la dreta. Això es feia perquè si un guerrer enemic pujava per l'escala tingués menys espai per manipular l'espasa que el que ve de dalt. Comptant que ambdós són dretans el que puja li queda l'espasa al costat més estret, i el que baixa a defensar-se té més espai per a manipular l'espasa.
L'Adrià està construint un castell, i encara que no té escales de cargol, està dedicant moltes hores a crear una fortalesa perfecte per tot un exèrcit. Aviat ho veurem acabat!