Avui la mimosa altiva
se m'ha posat al davant
tota plena d'arracades
i pènjolls i fils daurats.
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima d'un sol tany!...
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa ençà i enllà...
Mil perdons... que Déu te guard!
© Joan Maragall 1909
5 comentaris:
He donat "voltetes" i he entrat alguna vegada al teu blog i m'agrada molt i m'he fet seguidora. T'he deixat un petit reconeixement al meu blog:
http://agoodteacherneverstopslearning.blogspot.com.es/2013/02/3-liebster-award.html
Ets una crack, Cristina!
Merci pel premi Txell!
I gràcies Carlangues! :-D
Els artistes de Fem Manuals són uns autèntics cracks!! Han sapigut entendre'm i captar la mimosa com si fos un quadre d'inspiració xinesa! Tinta ben negra, daurats per les flors, aiguades al gerro...
Ens ho hem passat molt bé! :-D
Hola soc la Mariona Villén.Las mimosas son molt xulas.
Hola Cristina! Només agrair-te a tu i a l'Helena l'increïble curs de primavera d'ahir!!! Fem Manuals és un gran referent per mi així que l'he inclòs en la llista d'un premi especial (amb entrevista i tot, jejeje).
Un petonet ben gran.
Publica un comentari a l'entrada