Recordeu que per la festa de la primavera hi havien arbres plens de cases on vivien ocells de colors? Els veu veure a dins i a fora de classe, va ser molt bonic!
El que passa és que cada caseta tenia un amo o una mestressa i, quan ens hem endut la nostra obra d'art a casa els pares, l'arbre de la classe, s'ha quedat pelat i trist!
- I ara què farem?
Doncs ben senzill! Estem observant com són els insectes i els ocells que podrien viure en un lloc tan especial com el nostre i els estem dibuixant i pintant amb tinta aiguada!
Després afegirem boniques fulles, ja ho veureu...
El nostre arbre torna a tenir uns nous amics, visca!
dijous, 27 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
QUÈ MACO!!
Simplement....PRECIOS...molts petonets de colors...Muak
Holaa! que bonic!!
sempre segueixo aquest blog, és una passada!
m'agradaria que em diguessis com es fa la tinta aigualida i com l'aplica. moltíssimes gràcies.
Hola Anònim!
merci per les teves felicitacions!
Pintar amb tinta aiguada és molt fàcil: només has d'aigualir tinta en un got o plat. Més aigua, tons clars i menys aigua, tons foscos. Després l'utilitzes com qualsevol aquarel·la! A veure si veiem el que pintes!
Moltes gràcies per explicar-m'ho! Aleshores ho bernisses amb alguna cosa? i després ho repasses amb retoladors negres?
Sóc mestra i m'agradaria fer-ho amb els nens i nenes. Per cert, em dic Mireia!
No, Mireia. Després no ho barnissem :)
A veure si veiem fotos de com us queden les vostres aiguades ;-) Una abraçada!
Hola Cristina maca :)
molt de gust de trobar-te l'altre dia en persona, molt bonic :)
Uaaala! M'encanta tot el que feu! això és a Sant Just?
Hola Eva!!!
El mateix et dic! Quina il·lusió! Per fi conec en persona a la genial Misako Mimoko!!! ;) Espero veure't molt aviat! Un petó!
Quinipota, merci pel teu comentari :)
I sí, som a Sant Just, a dalt de la muntanya i veiem el mar desde la classe màgica!!! :-D
Doncs quina gràcia perquè jo també visc a Sant Just! A veure si algun dia puc passar a veure en persona tot això tan maco que feu!
Publica un comentari a l'entrada