La Caputxeta Vermella

- Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta Groga...
- No, Vermella!
- Ah!, sí, Caputxeta Vermella. La seva mare li va dir: "Escolta Caputxeta Verda..."
- Que no, Vermella!!
- Ah!, sí, Vermella. "Vés a casa de la tieta Diomira a dur-li aquesta pell de patata."
- No: "Vés a casa de l'àvia a dur-li aquest pastís".
- Bé. La nena es va anar al bosc i es va trobar a una girafa.
- Quin embolic!!! Es va trobar al llop, no a una girafa!
- I el llop li va preguntar: "Quants són sis per vuit?"
- Què dius!!! El llop li va preguntar: "On vas?"
- Tens raó. I Caputxeta Negra va respondre...
- És Caputxeta Vermella, Vermella, Vermella!!!
- Si i va respondre: "Vaig al mercat a comprar salsa de tomàquet".
- Què va!!!: "Vaig a casa de l'àvia, que està malalta, però no recordo el camí".
- Exacte. I el cavall va dir...
- Quin cavall? Era un llop!!!
- Segur. I va dir: "Pren el tramvia numero setanta-cinc, baixa a la plaça de la Catedral, torça a la dreta, i trobaràs tres esglaons i una moneda al terra; deixa els tres esglaons, recull la moneda i compra't un xiclet".
- Tu no saps explicar contes en absolut, avi!!! Els emboliques tots! Però no importa, em compres un xiclet?
- D'acord: té la moneda.
I l'avi va seguir llegint el diari.
Gianni Rodari, "Contes per telèfon"