dijous, 15 d’octubre de 2009

Els tres porquets

Vet aquí que, una vegada, hi havia tres porquets que vivien plegats, respectant-se els uns als altres i en harmonia amb el medi ambient. Amb materials autòctons, cadascú va construir una casa preciosa. Un porc la va fer de palla, un altre de troncs i el tercer de maons fets a base de fems, argila i tiges de parra, que coïa en un petit forn. Quan van haver acabat, els porcs, satisfets de la feina, es van disposar a viure en pau i autodeterminació.
Però el seu idil·li aviat es va malmetre. Un dia va aparèixer un llop gros i dolent, amb intencions expansionistes. Quan va veure els porcs li va venir molta gana, tant en el sentit físic com en el ideològic. Quan els porcs van veure el llop, es van ficar corrents dins de la casa de palla. El llop va córrer fins a la casa i, picant a la porta, va cridar:
-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!
Des de dins, els porcs van contestar:
-Les teves tàctiques bèl·liques no ens fan por. Som porcs que defensem la nostra terra i la nostra cultura!

Però el llop no estava disposat a renunciar al que li semblava la seva missió evident. Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de palla. Els porcs, esporuguits, van córrer cap a la casa de troncs, amb el llop perseguint-los de prop, mentre altres llops compraven el solar on hi havia hagut la casa de palla i hi muntaven una plantació bananera.
A la casa de troncs, el llop va tornar a picar a la porta i a cridar:
-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!
Els porquets van contestar:
-Vés-te’n a l'infern, imperialista opressor i carnívor!

Quan va sentir això, el llop es va gratar el sotabarba condescendentment. Va dir-se: “Són tan criatures... Em sap greu que hagin de marxar, però no es pot aturar el progrés.”
Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de troncs. Els porcs van córrer cap a la caseta de maons, amb el llop perseguint-los mentre uns altres llops, on hi havia hagut la caseta de troncs, hi edificaven un bloc de xalets adossats en règim de multipropietat, per a llops de vacances. Cada xalet era una reproducció en fibra de vidre de la caseta de troncs, i hi havia botigues d’autèntica artesania local, un centre de submarinisme i espectacles amb dofins.

A la caseta de maons, el llop va tornar a picar la porta i a cridar:
-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!
Aquesta vegada, com a resposta, els porcs van cantar cançons de solidaritat i van enviar cartes de protesta a les Nacions Unides i a diverses ONGs.
A hores d’ara el llop estava indignat davant la repetida negativa porcina a veure la situació des del punt de vista carnívor. Va bufar i rebufar, un cop i un altre, fins que es va dur les mans al pit i va caure rodó, mort d’un atac de cor fulminant, provoca per una alimentació amb excés de greixos.
Els tres porcs van celebrar la victòria de la justícia i van improvisar una petita dansa al voltant del cadàver del llop. El pas següent va ser alliberar la seva pàtria. Van aplegar una colla d’altres porcs que també havien estat expulsats de les seves terres. Aquests brigadistes porcinistes van atacar el bloc de xalets adossats amb metralladores i llançacoets i van degollar els llops opressors i cruels, enviant així a la resta de l’hemisferi l’advertència clara que d’aleshores endavant no permetrien cap mena d’ingerència en els seus afers interns. Llavors, els porcs van instaurar una democràcia socialista modèlica, amb ensenyament gratuït, assistència mèdica per a tothom i per a totdon i promoció d’habitatges per a totes les butxaques.
Nota: El llop d’aquest conte és un ens metafòric. En el procés d’escriptura no s’ha maltractat cap llop real i s’han respectat escrupolosament tots els drets dels animals.
James Finn Garner. "Contes per a nens i nenes políticament correctes"

1 comentari:

Anònim ha dit...

Son molt macos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!





FIONA