L'infant és fet de cent. L’infant té cent llengües, cent mans, cent pensaments, cent maneres de pensar, de jugar i de parlar, cent sempre cent formes d’escoltar, de sorprendre’s d’estimar, cent alegries per cantar i comprendre, cent mons per descobrir, cent mons per inventar, cent mons per somiar. L’infant té cent llengües (i encara cent cent cent) però li’n roben noranta-nou. L’escola i la cultura li separen el cap del cos. Li diuen: que pensi sense mans, que actuï sense cap, que escolti i no parli, que comprengui sense joia, que estimi i se sorprengui només per Pasqua i per Nadal. Li diuen: que descobreixi el món que ja existeix i de cent li’n roben noranta-nou. Li diuen: que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i el somni són coses que no van plegades. Li diuen en suma que el cent no existeix. L’infant diu: però el cent existeix.
Loris Malaguzzi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada