Quin guirigall que s'ha muntat a segon! Tots els animals de la Granja del Suro volen dir la seva: Piu-piu! piulen els pollets d'en Roger. Nyec! claca l'ànec de la Carla, Beee! bela l'ovella d'en Jan, Hihiii! renilla el cavall de la Marta, Què hi ha de nou, vell? pregunta el conill d'Alba, Nyi-nyi! gruny el porquet de l'Aina, Muuuuu! bramula la vaca de la Laia, Boeeeeeew! bela la cabra de la Sandra, Cloc-cloc! cloqueja la gallina de la María, Bub! borda el gos de l'Àlex i Marramau! miola el gat de la Neus. Mare meva quin rebombori!!

La classe màgica

Fa dies que no us ensenyem com és el nostre espai de treball. Així que hem creat un bonic àlbum de fotografies de la nostra classe màgica. Esperem que us agradi!

Els tres porquets

Vet aquí que, una vegada, hi havia tres porquets que vivien plegats, respectant-se els uns als altres i en harmonia amb el medi ambient. Amb materials autòctons, cadascú va construir una casa preciosa. Un porc la va fer de palla, un altre de troncs i el tercer de maons fets a base de fems, argila i tiges de parra, que coïa en un petit forn. Quan van haver acabat, els porcs, satisfets de la feina, es van disposar a viure en pau i autodeterminació.
Però el seu idil·li aviat es va malmetre. Un dia va aparèixer un llop gros i dolent, amb intencions expansionistes. Quan va veure els porcs li va venir molta gana, tant en el sentit físic com en el ideològic. Quan els porcs van veure el llop, es van ficar corrents dins de la casa de palla. El llop va córrer fins a la casa i, picant a la porta, va cridar:

-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!
Des de dins, els porcs van contestar:
-Les teves tàctiques bèl·liques no ens fan por. Som porcs que defensem la nostra terra i la nostra cultura!

Però el llop no estava disposat a renunciar al que li semblava la seva missió evident. Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de palla. Els porcs, esporuguits, van córrer cap a la casa de troncs, amb el llop perseguint-los de prop, mentre altres llops compraven el solar on hi havia hagut la casa de palla i hi muntaven una plantació bananera.
A la casa de troncs, el llop va tornar a picar a la porta i a cridar:
-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!
Els porquets van contestar:
-Vés-te’n a l'infern, imperialista opressor i carnívor!

Quan va sentir això, el llop es va gratar el sotabarba condescendentment. Va dir-se: “Són tan criatures... Em sap greu que hagin de marxar, però no es pot aturar el progrés.”
Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de troncs. Els porcs van córrer cap a la caseta de maons, amb el llop perseguint-los mentre uns altres llops, on hi havia hagut la caseta de troncs, hi edificaven un bloc de xalets adossats en règim de multipropietat, per a llops de vacances. Cada xalet era una reproducció en fibra de vidre de la caseta de troncs, i hi havia botigues d’autèntica artesania local, un centre de submarinisme i espectacles amb dofins.

A la caseta de maons, el llop va tornar a picar la porta i a cridar:
-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!
Aquesta vegada, com a resposta, els porcs van cantar cançons de solidaritat i van enviar cartes de protesta a les Nacions Unides i a diverses ONGs.
A hores d’ara el llop estava indignat davant la repetida negativa porcina a veure la situació des del punt de vista carnívor. Va bufar i rebufar, un cop i un altre, fins que es va dur les mans al pit i va caure rodó, mort d’un atac de cor fulminant, provoca per una alimentació amb excés de greixos.
Els tres porcs van celebrar la victòria de la justícia i van improvisar una petita dansa al voltant del cadàver del llop. El pas següent va ser alliberar la seva pàtria. Van aplegar una colla d’altres porcs que també havien estat expulsats de les seves terres. Aquests brigadistes porcinistes van atacar el bloc de xalets adossats amb metralladores i llançacoets i van degollar els llops opressors i cruels, enviant així a la resta de l’hemisferi l’advertència clara que d’aleshores endavant no permetrien cap mena d’ingerència en els seus afers interns. Llavors, els porcs van instaurar una democràcia socialista modèlica, amb ensenyament gratuït, assistència mèdica per a tothom i per a totdon i promoció d’habitatges per a totes les butxaques.
Nota: El llop d’aquest conte és un ens metafòric. En el procés d’escriptura no s’ha maltractat cap llop real i s’han respectat escrupolosament tots els drets dels animals.

James Finn Garner. "Contes per a nens i nenes políticament correctes"

La Blancaneus

Tots coneixem la clàssica història de la Blancaneus i els Set Nans. De com la madrastra li va preguntar al mirall màgic si existia en el món algú més bonica que ella i el mirall va respondre: - Ho vol en ordre alfabètic?? De com la madrastra va decidir venjar-se, manant matar a la seva fillastra Blancaneus. De com el caçador encarregat de matar a la Blancaneus li va tenir pena i, en un gest humanitari, va exclamar: - Quant em dónes perquè jo et deixi escapar? De com la Blancaneus va fugir pel bosc i va descobrir una caseta amb set llitets, set cadiretes, set raspallets de dents i va arribar a una conclusió: - Aquí ha de viure un gegant amb hàbits estranys... Però els set nans van arribar del treball - eren llenyataires i estaven talant arbres - i van adoptar a la Blancaneus. Al contrari del que es comenta, mai va haver res entre ells. Una nit un dels nans es va emborratxar i va anar a fer una visita a la cambra de la Blancaneus, però ella el va llançar per la finestra. Després d'aquella nit, la Blancaneus es va comprar un gosset pequinès per a mantenir als nans a distància. La madrasta es va assabentar que la Blancaneus encara vivia i, disfressada de bruixota, va anar a la caseta a oferir una poma enverinada a la Blancaneus, que va morir. Més tard, un príncep encantat va despertar-la de la mort amb un petó i els dos es van casar. Anys després, una mica desencantada amb el príncep, la Blancaneus donaria la seva opinió sobre el marit: - La poma em va agradar més!

Luis Fernando Verissimo

La Caputxeta Vermella

- Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta Groga...
- No, Vermella!
- Ah!, sí, Caputxeta Vermella. La seva mare li va dir: "Escolta Caputxeta Verda..."
- Que no, Vermella!!
- Ah!, sí, Vermella. "Vés a casa de la tieta Diomira a dur-li aquesta pell de patata."
- No: "Vés a casa de l'àvia a dur-li aquest pastís".
- Bé. La nena es va anar al bosc i es va trobar a una girafa.
- Quin embolic!!! Es va trobar al llop, no a una girafa!
- I el llop li va preguntar: "Quants són sis per vuit?"
- Què dius!!! El llop li va preguntar: "On vas?"
- Tens raó. I Caputxeta Negra va respondre...
- És Caputxeta Vermella, Vermella, Vermella!!!
- Si i va respondre: "Vaig al mercat a comprar salsa de tomàquet".
- Què va!!!: "Vaig a casa de l'àvia, que està malalta, però no recordo el camí".
- Exacte. I el cavall va dir...
- Quin cavall? Era un llop!!!
- Segur. I va dir: "Pren el tramvia numero setanta-cinc, baixa a la plaça de la Catedral, torça a la dreta, i trobaràs tres esglaons i una moneda al terra; deixa els tres esglaons, recull la moneda i compra't un xiclet".
- Tu no saps explicar contes en absolut, avi!!! Els emboliques tots! Però no importa, em compres un xiclet?
- D'acord: té la moneda.
I l'avi va seguir llegint el diari.
Gianni Rodari, "Contes per telèfon"

Mussol de Tardor

Jo tinc cara de setciències
i visc, de dia, ensopit;
totes les meves sentències
les penso, immòbil, de nit.
Josep Carner

Aquesta tardor, els senyors mussols han envaït la nostra classe!

Mussols fets de cartró i decorats amb pintures color de bosc. Després amb papers retallats a mà els hem guarnit de plomes, molt a poc a poc i amb cura.

I el més divertit de tot: amb una pintura màgica hem aconseguit que els ulls d'aquestes aus siguin brillants quan es faci fosc!!!

Quins mussols més inquietants!

Si voleu veure més cliqueu aquí!

El circ ha arribat a Manuals!

Petits i grans artistes visiteu la nostra carpa màgica i gaudiu d'una gran varietat d'espectacles! Acròbates, pallassos, mags, domadors de lleons, tigres, guepards, homes forçuts, dones barbudes, ballarines...
El nostre circ, però, és molt especial: no participen persones ni animals, només taps de suro, filferros i altres materials que trobem adormits entre els calaixos de la nostra classe màgica i que avui han cobrat vida.
Hem estudiat com altres artistes van observar el circ: Calder o Seurat es van inspirar en aquest món ple de màgia per fer algunes de les seves obres. I després hem pensat en els personatges circencs més coneguts... Passeu i gaudiu amb paciència del nostre circ! Poc a poc us anirem mostrant bonics espectacles que esperem que us agradin molt i us facin tornar a casa amb un gran somriure!

Antonio, l'home forçut!

Els pallassets Oriol i Pol

Carlos, ¡el tigre que udola!

Les ballarines Julia i Helena

L'elefant Albert

Àngel, el pallasso tranquil

El lleó de l'Andrea

Les trapecistes Judith, Carla i María

¡El circ de segon i tercer al complet!

Tant els artistes petits com els més grans portem més de dues setmanes treballant en aquest projecte del circ. Així que us recomano que visiteu aquesta entrada sovint perquè afegirem fotografies a poc a poc, doncs encara no s'han acabat molts personatges. Per ara us mostrem els taps forçuts, l'elefant, el tigre i la trapecista dels nens i nenes de quart. Us recomano que visiteu l'entrada dels Artistes a les Corts, perquè el circ també els ha visitat!

Els artistes de quart també tenen els seus personatges de circ

Jungla

La classe màgica se'n va de safari! Lleons, tigres, graciosos elefants, girafes, micos amb barret... Els alumnes de primer han decidit crear una bonica selva a partir dels nostres famosos taps de suro.

Braçalets brillants!

Avui: cartulina, tisores, ceres, moltes sanefes i tres puntets de purpurina. Amb un tres i no res els nens i nenes de p4 i p5 llueixen ben orgullosos un braçalet indi que brilla amb el sol. Fàcil de fer, divertit de portar!