Sabeu que el fil de teranyina d’aranya és més fort que un filferro d’acer del mateix gruix? I que amb mig quilo de fil de teranyina es podria donar la volta al món? Però el que no sabeu és que hi ha aranyes prou grosses com per caçar i menjar petits peixos, granotes, colibrins i... nens i nenes que no es porten bé! AGGgggGGHHhh!
A la nostra clàsse tenim ocells del paradís, de pas, ocells de lira i ocells de paper. Tots ocells de primera volada, però amb ganes d'aprendre moltes coses!
dimecres, 3 de desembre de 2008
En un lloc de cada casa, hi ha l'arbre de Nadal. Porta penjats de ses branques els caramels i els regals. A la nostra classe màgica àngels artistes cantant que desitgen a tothom un feliç i bon Nadal!
Molts castells feien les escales de cargol que giraven (al pujar) cap a la dreta. Això es feia perquè si un guerrer enemic pujava per l'escala tingués menys espai per manipular l'espasa que el que ve de dalt. Comptant que ambdós són dretans el que puja li queda l'espasa al costat més estret, i el que baixa a defensar-se té més espai per a manipular l'espasa. L'Adrià està construint un castell, i encara que no té escales de cargol, està dedicant moltes hores a crear una fortalesa perfecte per tot un exèrcit. Aviat ho veurem acabat!
Dissenyem divertides corones 100% fetes a mà amb cartolina, bonics papers de colors, purpurines... Som els reis i les reines del Canigó!
En Marc ha cosit un coixí rodó, petit i bufó. Ha brodat la inicial del seu nom amb llanes de diferents colors... Li ha costat unes tres classes però està molt orgullós de la seva feina!
Qui ens ho havia de dir que amb les oueres fariem una decoració de Nadal igual de maca o millor que les que venen a la Fira de Santa Llúcia! Només s'ha de tenir paciència i pintar 28 "cassoletes" de cartró! Després adornar-les amb or i llana i cosir-les amb filferro. Aquest any hem creat una garlanda de Nadal de categoria!
Les muntanyes russes realment venen de Rússia. Resulta que els aristòcrates es feien unes mansions amb patis enormes plens d'escales i fonts. I quan tot això és gelava amb l'arribada de l'hivern agafaven el trineu i començaven a jugar! A manuals hi ha molts enginyers, com per exemple en Marc, l'Arnau o el Marc López, que tot reciclant, han construit unes divertides maquetes! Felicitats!
Les joguines de fusta semblen condemnades a extinguir-se en una societat de consum i tecnologia avançada. Però a manuals ens agrada la senzillesa dels materials. Jugar a fer construccions amb els daus de fusta, quan s'acabat la feina de classe, fomenta i desenvolupa la creativitat i la imaginació de l'infant. A més d'entretenir-lo, el nen o la nena aprèn conceptes com l'equilibri, la composició, l'espai... Jugar amb daus de fusta: un recurs fàcil per estimular i contribuir al desenvolupament integral de l'alumne!
En la meva activitat pretenc treballar aspectes de l’àrea de l’educació artística: visual i plàstica, aprofundint en l’adquisició de procediments com: l’experimentació de diferents tècniques, la manipulació de diferents materials i objectes, la transformació, la exploració, etc.
Els objectius són conèixer i experimentar la plàstica partint dels interessos dels nens i les nenes i de la seva motivació, procurant de donar l’atenció necessària a cada alumne. El seguiment ha de ser individual, tot ajudant en el creixement de cada trajectòria creativa. L’infant s’ha de sentir acompanyat i guiat en el procés d’aprenentatge, sentir que es tenen expectatives envers ell, sentir que es valora el seu treball com el de qualsevol altre, i sentir-se acceptat.
Objectius més específics són: motivar la sensibilització davant el fet creatiu i artístic, crear, experimentar, descobrir. És a dir, en tots els treballs es pretén potenciar el desenvolupament de la sensibilitat, la creativitat i l’expressivitat dels alumnes, valorant molt els seus avanços i la seva capacitat. Però intento motivar a cada ú des de les seves possibilitats. Mai es fa ús de la comparació ni de la competitivitat. Tampoc de la còpia i del estereotip. No dic com ha de ser el resultat, sinó com es pot fer, quins recursos es poden utilitzar, quines són les eines apropiades, com és una tècnica determinada, etc. Encara que tot això també es pot modificar i tornar a inventar de nou. En l’art no hi ha fórmules ni receptes.
També ensenyo a l’infant a valorar i respectar el seu taller de manualitats, mantenint-lo net i organitzat, doncs és important la preparació de l’espai físic i de l’ambient per tal de afavorir el treball dins d’un clima relaxat i al mateix temps lúdic. En les sessions de treball es respira un ambient de benestar, agradable i distès on l'infant pot pensar, meravellar-se i gaudir del que fa, i del que veu.
Cristina Moreno Il·lustradora i dissenyadora gràfica. Ha fet dibuixos animats, exposicions de pintura i ha publicat en diaris i revistes. Ha treballat en el món del disseny gràfic durant molt de temps i porta més de quinze anys ensenyant als nens i a les nenes a gaudir de l’art. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i per la UAB, en Disseny gràfic a l’Escola EINA. Actualment treballa com a il·lustradora i dissenyadora freelance i és la mestra de Fem Manuals.
Últims comentaris
Un bloc es nodreix dels teus comentaris, alimenta'l!
Aporta, sugereix, comenta... Enriqueix la classe màgica!