Comença el curs escolar amb energia! Fem Manuals t'ofereix un petit però profitós taller intensiu amb bones idees per motivar al teu alumnat aquests primers dies després de vacances!

Aprèn a crear una castanyera amb llana molt original! Un gran bolet màgic de paper maixé i un ben petit només amb fang blanc. Divertits nap-bufs entremailats només creats amb una mica de pintura i un tap de vi. Noves tècniques d'impressió: "gravats" senzillament amb cola blanca o porexpan... Fades i bruixots del bosc fets amb pinyes i materials de reciclatge...

Una bona manera de començar un curs amb innovadores idees! Et facilitarem les eines i l'enginy per crear imaginatives activitats amb un tema principal: la Tardor. Projectes "Made in Fem Manuals" ;-)
Inspira't clicant aquí :-)

Informació pràctica

Preu 55€ (Material inclòs. Només has de portar una bata ¡per no embrutar-te!)

Data Dissabte 15 de setembre de 2012

Llloc "Llum de colors" C/Mar 20, baixos, Tiana, Barcelona

Horari de 10:00 h a 14:00 h

Inscripcions a Helena Carreras: hcarreras@telefonica.net
o trucant al  933 955 281 o al 655 912 028

Condicions generals

Places limitades a 10 alumnes. Truca abans per confirmar-te si encara queden places.

PDA a Madrid

Aquí teniu algunes imatges del taller de Madrid! Quan PDA acabi el preciós curt que estant realitzant us el mostraré amb molta il·lusió!

Madrid

Aquest dilluns fins al divendres 27 estaré de nou col·laborant amb els meus amics de PDA!

Aquest cop al Museu de la Il·lustració ABC de Madrid realitzant un dels seus tallers amb nois de 12 a 14 anys del districte de Villaverde, en concret del conflictiu barri de Sant Cristóbal de los Ángeles. 

És la primera vegada que PDA treballa amb nois que han deixat enrere l'educació primària. "Petits Dibuixos Animats" no ha pogut resistir-se a l'oportunitat que els ha brindat l'associació ACAIS de treballar amb aquests nois per generar un curt d'animació al museu i després interectuar al barri amb ells com a protagonistes. PDA sempre ha cregut que tota activitat plàstica que es fa als museus o a les institucions no ha de ser un simple passatemps organitzat entorn d'una bombolla, sinó una finestra oberta d'expressió perquè aquests nois s'expressin plàstica i oralment, raó per la que part d'aquest taller es farà al museu i als carrers d'aquest barri difícil que té el tràfic de drogues, entre altres qüestions, un dels majors problemes amb que han de manejar-se en el seu dia a dia. Aviat us explicaré com ha estat l'experiència!

Pizza Napolitana

Nàpols, Instituto Cervantes, dilluns 2 de juliol, vuit petits artistes italians amb molta creativitat, ganes de divertir-se i aprendre com es fa animació en stop motion ja estan preparats per crear tres grans pizzes: La Marinara amb els seus ingredients principals: els famosos peixos reciclats de Fem Manuals!, aiguades màgiques i una gran medusa pintada pel fantàstic Juanjo Sáez. La pizza Diàvola: el Vesubi, sempre present en el paisatge napolità ens inspira i la massa es converteix en un volcà ple d'ardents pebrots que ballen la dansa del foc. I finalment, l'estupenda pizza Siciliana, d'esperit mafiós i camorra embolicada en una gran "spazzatura", trista realitat que sofreix sovint la ciutat italiana. Una experiència increïble, plena de bon humor amb en Mario, la Natália i el Juanjo! Gràcies per compartir-ho amb mi!

¡Mirant a través d'un peix reciclat!

Preparant els pepperoni de cartró per a la pizza Diávola.  

El nostre Juanjito pinta una enorme medusa que lluitarà contra els entremaliats nois napolitans! 

La incorporació de Fem Manuals a PDA ha introduït la variant de la construcció d'elements a partir de materials reciclats, dotant al stop motion d'una riquesa molt particular.

Paciència i dedicació van demostrar aquests noiets italians. 

Salvatore Il capo

La camorra e la sua spazzatura

Calentant motors... 

 Visió còmica i enginy no els falta als alumnes...

Natalia Pérez, l'ànima que vetlla per PDA, ensenya els dos primers peixos que han creat els artistes.

Juanjo preparant el "fum" que sortirà per la boca del volcà de la pizza Diàvola. 

El plantejament del taller consistia a reproduir totes les pizzes i donar-los vida en pixelació. La pizza Marinara de fons blau, els fantàstics peixos que s'han construït a partir de materials reciclats i uns alumnes totalment entregats.

Cada nen mou el seu peix entre les porcions de la pizza Marinara. Una càmera penjada al sostre recull una fotografia que es captura des d'un ordinador amb el programa Dragon.

El Vesubi observant tots els nostres moviments en el Cervantes.

Ara toca la postproducció! Tan aviat estiguin acabades les petites animacions, us les mostraré amb molta il·lusió!

Nàpols

La primera setmana de Juliol aniré a Nàpols amb Petits Dibuixos Animats! Em fa molta il·lusió perquè sóc fan d'ells i ells de Fem Manuals! Participaré en un petit projecte molt divertit sobre pizzes gegants i estic molt entusiasmada! PDA és un projecte audiovisual internacional nascut a Barcelona dut a terme pel Mario Torrecillas, en Tyto Alba i el David Borrull que realitza curtmetratges d'animació amb la participació i col·laboració d'infants entre 6 i 12 anys. A través de la realització d'un taller d'una setmana de durada, nens i nenes aprenen, d'una forma lúdica i didàctica, a realitzar la seva pròpia obra audiovisual, des de la confecció del guió fins a la realització de l'animació. Us convido a que feu una ullada a la seva web. Val molt la pena!

Quan torni us explicaré aquesta aventura que segur trobarem amb aquests grans infants-animadors!

Tàpies al Saint Paul's

El joc de saber mirar

Als joves amics de Cavall Fort

Com mirar netament sense voler trobar en les coses el que ens han dit que hi ha d’haver, sinó el que senzillament hi ha?

Vet aquí un joc innocent al qual us proposo jugar.

Quan mirem, normalment només veiem el que se’ns dóna al voltant nostre: quatre coses –a vegades ben pobres– només vistes per sobre enmig de l’infinit. Mireu l’objecte més senzill. Agafem, per exemple, una vella cadira. Sembla que no sigui res. Però penseu en tot l’univers que ella comprèn: les mans i les suors tallant la fusta que un dia va ser arbre robust, ple d’energia, al mig d’un bosc frondós en unes altes muntanyes, l’amorós treball que la va construir, la il·lusió que la va comprar, els cansaments que ha alleujat, els dolors i les alegries que haurà aguantat, qui sap si en grans salons o en pobres menjadors de barriada... Tot, tot participa de la vida i té la seva importància! Fins i tot la més vella cadira porta dintre seu la força inicial d’aquelles sabes que pujaven de la terra, allà als boscos, i que encara serviran per donar escalf el dia que, feta estelles, cremi en alguna llar.

Mireu, mireu a fons! I deixeu-vos portar plenament per tot el que fa ressonar a dintre vostre el que ens ofereix la mirada, com el qui va a un concert amb el vestit nou i el cor obert amb la il·lusió d’escoltar, de sentir senzillament amb tota la seva puresa, sense voler de totes passades que els sons del piano o de l’orquestra hagin de representar forçosament un cert paisatge, o el retrat d’un general, o una escena de la història, com es voldria sovint que només fos la pintura.

Aprenguem a mirar com aquell qui va a un concert. En la música hi ha formes sonores com- postes dins un tros de temps. En la pintura formes visuals compostes dins un tros d’espai.

És un joc. Però jugar no vol dir fer les coses “perquè sí”. I com en tots els jocs d’infants, els artistes tampoc no fan les coses “perquè sí”. Jugant... jugant, de petits, aprenem a fer-nos grans. Jugant... jugant, fem créixer el nostre esperit, ampliem el camp de la nostra visió, del nostre coneixement. Jugant... jugant diem coses i n’escoltem, despertem aquell qui s’ha adormit, ajudem a veure aquell qui no en sap o aquell a qui han tapat la vista.

En mirar, no heu de pensar mai el que la pintura –com totes les coses d’aquest món– “ha de ser”, o el que volen molts que només sigui. La pintura pot ser-ho tot. Pot ser una claror solar enmig d’una ventada. Pot ser un núvol de tempesta. Pot ser una petjada d’home per la vida, o un cop de peu –per què no?– que digui “prou!”. Pot ser un aire dolç de matinada, ple d’esperances, o un baf agre sortit d’una presó. Pot ser les taques de sang d’una ferida, o el cant en ple cel blau, o groc, de tot un poble. Pot ser el que som, l’avui, l’ara i el sempre.

Jo us convido a jugar, a mirar atentament... Jo us convido a pensar.

Antoni Tàpies

Cavall Fort (Barcelona), núm. 82 (gener de 1967).

Unes setmanes abans de la diada de Sant Jordi em va trucar una mestra, la Montserrat Colomer, de l'escola Saint Paul's de Barcelona:

- Cristina, t'interessaria impartir un taller intensiu sobre Sant Jordi, les lletres, la literatura, l'art...?

La Montserrat és esplèndida, encantadora i és un privilegi poder treballar amb ella. Només quatre paraules per telèfon i ja em semblava una amiga de fa temps.

Així que vaig accedir a la seva interessant proposta i dos dies després li vaig dir que pensar en les lletres és remetre’ns al món dels llibres, de la literatura i la poesia, del disseny gràfic, a tot tipus de comunicació escrita... i és també tenir en compte que hi ha artistes que escriuen i escriptors que dibuixen o pinten:

- Montserrat, faré un taller amb els nens i les nenes sobre Tàpies! Amb pintura poden crear un “llibre”, un petit homenatge al recentment desaparegut pintor (treballaran la motricitat, pressió, agilitat, interval, sentit, etc. amb el pinzell o les mans) També hi haurà collage amb pàgines reals de llibres vells...

Saint Paul's School va rebre la meva proposta amb molt d'entusiasme. Tot el professorat és molt amable i és un gust treballar allà. L'experiència va ser increïble i els petits grans artistes, després de fer un estudi previ sobre el pintor, van gaudir de tot i em van rebre amb les mans obertes i també brutes!, tal i com a l'artista li hagués agradat veure.

Avui podeu veure una petita mostra de les obres d'art que sorgiren durant aquella intensa però gran setmana de feina. Moltes gràcies a tots i a totes! Espero tornar-vos a veure molt aviat!

Bon estiu a tots i a totes!

Al juny, Tardor!

Gràcies. Com sempre, vau ser uns alumnes talentosos plens d'entusiasme i moltes ganes d'aprendre. Un mini-taller en el fantàstic jardí de l'Helena: mussols entremaliats que van començar a volar al final de la sessió, mòbils amb molta cobertura plens de fulles de tardor, llavors o fustetes... Dibuixos màgics pintats amb oli de girasol: fades, flors i boniques fulles es van deixar veure amb delicadesa... Una meravella de idees fresquetes per començar un estiu calorós!
"Va ser un taller genial. M'apunto al proper. Bon estiu!!" Carles Sánchez

"Va estar molt bé! Teniu un munt d'idees interessants. Continuaré seguint-vos de prop. Bon estiu a tothom!" Montse Vega

"Amb el vostre ànim, ingeni, imaginació i bon gust al fer els tallers... és què t'agafen unes ganes de treballar! mmmmans a la obra!! Ens veiem al proper. Moltes gràcies, guapes!" Roser Zarco

"Ei, moltes gràcies, m'ha agradat molt.Però sobretot gràcies per haver compartit una bona estona , coneixements i molta creativitat" . Marga Martí

"Tinc un diploma! Tinc un diploma!!! (^_^) El penjaré a la meva habitació!!! M'ho vaig passar molt bé amb vosaltres! Va ser molt divertit i productiu! Jo m'apunto si feu un altre intensiu!! Molts petons! Gràcies per tot i fins aviat!!" Violeta Martínez

"Moltes gràcies a les dues per aquest taller de tardor! Va ser un matí intens, divertit i creatiu. Ja podeu comptar amb mi pel pròxim. No me'l perdo per res del món! Una abraçada a les dues i bon estiu, guapes!" Olga Martínez

"El taller intensiu prometia i així va ser. Tot i no haver arribat a l'estiu ja tenim noves idees per començar el proper curs! Ens ho vam passar molt bé al jardí de l'Helena i vam aprendre, com sempre, bones idees per fer amb els nostres alumnes! Una abraçada ben forta." Montse Vallhonrat

"Genial!!! Mestres amb entusiasme, això és molt bo sempre!!! Fins ja! Hihihi!" Marta Ballester