Mussols!

Vau llegir fa uns dies que a la tardor, el senyor mussol sempre ens fa una visita... Si no recordeu l'entrada cliqueu aquí i podreu llegir-la de nou.
 
Aquesta vegada els nostres mussols han aparegut molt graciosos i també molt respectuosos amb el medi ambient: un simple rotllo de paper de vàter, retalls de caixes de cereals per a les ales i la cua, bec daurat oh!, colors tardorencs i com no! pintura luminescent perquè de nit ens il·lumini el camí en anar-se a dormir. Una passada! Oi que són bonics?

Com cada any...

Com cada any el nostre amic el mussol de la Tardor apareix per la classe màgica. Què podem explicar-vos d'aquest ocell que tant ens agrada... Al mussol, per exemple, sempre se li ha relacionat amb la deessa Atenea, deessa de la saviesa i en gairebé totes les cultures quan es vol simbolitzar la figura d'un professor es dibuixa un mussol amb ulleres! Oi que heu vist al mussol com un au molt intel·ligent en algun conte o pel·lícula i els altres animals del bosc acudeixen a ell a la recerca d'un consell savi? En fi, llest o no, nosaltres ens estimem aquest ocell i ho estem passant molt bé aquesta vegada dissenyant un mussol simplement amb un tub de cartró, colors del bosc i molta paciència. Aviat us mostrarem una bona col·lecció!

A Fem Manuals, som uns experts creant mussols amb diferents materials i variades tècniques. Clicant els enllaços podeu contemplar com altres vegades ha volat per la classe aquest benvolgut ocell! Amb plomes de suro o sent una bonica au feta de cartró.


I com encara tenim temps de classe, reciclant el cartró que ens ha sobrat, una mica de llana desfilada, retoladors i molt sentit de l'humor ens podem fabricar una senzilla però divertida titella de dit amb dues cares!

Tàpies al Saint Paul's

El joc de saber mirar

Als joves amics de Cavall Fort

Com mirar netament sense voler trobar en les coses el que ens han dit que hi ha d’haver, sinó el que senzillament hi ha?

Vet aquí un joc innocent al qual us proposo jugar.

Quan mirem, normalment només veiem el que se’ns dóna al voltant nostre: quatre coses –a vegades ben pobres– només vistes per sobre enmig de l’infinit. Mireu l’objecte més senzill. Agafem, per exemple, una vella cadira. Sembla que no sigui res. Però penseu en tot l’univers que ella comprèn: les mans i les suors tallant la fusta que un dia va ser arbre robust, ple d’energia, al mig d’un bosc frondós en unes altes muntanyes, l’amorós treball que la va construir, la il·lusió que la va comprar, els cansaments que ha alleujat, els dolors i les alegries que haurà aguantat, qui sap si en grans salons o en pobres menjadors de barriada... Tot, tot participa de la vida i té la seva importància! Fins i tot la més vella cadira porta dintre seu la força inicial d’aquelles sabes que pujaven de la terra, allà als boscos, i que encara serviran per donar escalf el dia que, feta estelles, cremi en alguna llar.

Mireu, mireu a fons! I deixeu-vos portar plenament per tot el que fa ressonar a dintre vostre el que ens ofereix la mirada, com el qui va a un concert amb el vestit nou i el cor obert amb la il·lusió d’escoltar, de sentir senzillament amb tota la seva puresa, sense voler de totes passades que els sons del piano o de l’orquestra hagin de representar forçosament un cert paisatge, o el retrat d’un general, o una escena de la història, com es voldria sovint que només fos la pintura.

Aprenguem a mirar com aquell qui va a un concert. En la música hi ha formes sonores com- postes dins un tros de temps. En la pintura formes visuals compostes dins un tros d’espai.

És un joc. Però jugar no vol dir fer les coses “perquè sí”. I com en tots els jocs d’infants, els artistes tampoc no fan les coses “perquè sí”. Jugant... jugant, de petits, aprenem a fer-nos grans. Jugant... jugant, fem créixer el nostre esperit, ampliem el camp de la nostra visió, del nostre coneixement. Jugant... jugant diem coses i n’escoltem, despertem aquell qui s’ha adormit, ajudem a veure aquell qui no en sap o aquell a qui han tapat la vista.

En mirar, no heu de pensar mai el que la pintura –com totes les coses d’aquest món– “ha de ser”, o el que volen molts que només sigui. La pintura pot ser-ho tot. Pot ser una claror solar enmig d’una ventada. Pot ser un núvol de tempesta. Pot ser una petjada d’home per la vida, o un cop de peu –per què no?– que digui “prou!”. Pot ser un aire dolç de matinada, ple d’esperances, o un baf agre sortit d’una presó. Pot ser les taques de sang d’una ferida, o el cant en ple cel blau, o groc, de tot un poble. Pot ser el que som, l’avui, l’ara i el sempre.

Jo us convido a jugar, a mirar atentament... Jo us convido a pensar.

Antoni Tàpies

Cavall Fort (Barcelona), núm. 82 (gener de 1967).

Unes setmanes abans de la diada de Sant Jordi em va trucar una mestra, la Montserrat Colomer, de l'escola Saint Paul's de Barcelona:

- Cristina, t'interessaria impartir un taller intensiu sobre Sant Jordi, les lletres, la literatura, l'art...?

La Montserrat és esplèndida, encantadora i és un privilegi poder treballar amb ella. Només quatre paraules per telèfon i ja em semblava una amiga de fa temps.

Així que vaig accedir a la seva interessant proposta i dos dies després li vaig dir que pensar en les lletres és remetre’ns al món dels llibres, de la literatura i la poesia, del disseny gràfic, a tot tipus de comunicació escrita... i és també tenir en compte que hi ha artistes que escriuen i escriptors que dibuixen o pinten:

- Montserrat, faré un taller amb els nens i les nenes sobre Tàpies! Amb pintura poden crear un “llibre”, un petit homenatge al recentment desaparegut pintor (treballaran la motricitat, pressió, agilitat, interval, sentit, etc. amb el pinzell o les mans) També hi haurà collage amb pàgines reals de llibres vells...

Saint Paul's School va rebre la meva proposta amb molt d'entusiasme. Tot el professorat és molt amable i és un gust treballar allà. L'experiència va ser increïble i els petits grans artistes, després de fer un estudi previ sobre el pintor, van gaudir de tot i em van rebre amb les mans obertes i també brutes!, tal i com a l'artista li hagués agradat veure.

Avui podeu veure una petita mostra de les obres d'art que sorgiren durant aquella intensa però gran setmana de feina. Moltes gràcies a tots i a totes! Espero tornar-vos a veure molt aviat!

Àfrica

Àfrica és present molts cops a Fem Manuals. Si cliqueu aquí trobareu un munt de records! Aquest cop els artistes m'han ajudat de valent. I dic ajudat perquè avui no han creat res per emportar-se a casa. Els he demanat si volien decorar amb estampats africans unes banderoles per la meva amiga Ana. Els he explicat que l'Ana es va casar fa poc amb en Lamin i aviat faran una festa per celebrar-ho.

- Em podeu ajudar a pintar sanefes en aquestes llargues tires de tela per decorar la festa?

- I tant que sí! - m'han dit amb moltes ganes.

I quina preciositat d'estampats! Moltes gràcies grans artistes! Sou fantàstics. L'Ana i en Lamin estaran encantats amb aquest present únic i especial!

I aquest passat dissabte, als tallers que imparteixo a Casa Sagnier (més informació aquí) les màscares africanes també van conquistar la classe. Cartró, branques de palmera, pintura negra de carbó, pintura roja de sang i un collaret molt elaborat de bruixot de la tribu... Ens ho vam passar més que bé!

Mimosa

Avui la mimosa altiva

se m'ha posat al davant

tota plena d'arracades

i penjolls i fils daurats.

S'ha fet una minyonassa

que no ho hauria dit mai:

tan xica que la plantàrem

i tan prima d'un sol tany!...

Ara fins m'ha fet respecte

amb aquesta majestat

que fa anar les arracades,

vanitosa ençà i enllà...

Dèu te guard galant minyona!...

Mil perdons...que Dèu te guard!

Joan Maragall

Bon Nadal!

Amb les oueres de cartró, teníem moooooltes a classe, hem creat uns fabulosos arbres de Nadal. Fa dues setmanes ja estàvem preparant el material: les oueres, pintura verda en totes les seves gammes, i per a la base una miqueta de fang. Ha valgut la pena l'esforç, oi?

Com sempre, en acabar el nostre projecte, ens sentim molt orgullosos perquè hem reciclat i d'un material tan senzill, hem creat un objecte preciós i original.

Feliç Nadal a tots i a totes! Ens veiem l'any que ve! :*)

Estrelles de Nadal

Reciclant rotllos de paper higiènic hem fet uns meravellosos estels per penjar a l'arbre o fer un mòbil.

Simplement amb uns quants rotllos de cartró, pintura blanca, tinta i una miqueta de purpurina, els artistes de la classe màgica han creat una preciosa decoració nadalenca per portar a casa.

Per fer aquest projecte, fàcil i respectuós amb el medi ambient, em vaig inspirar en La Factoría Plástica, un web on podeu trobar articles molt interessants. Gràcies Belén i Roberto per compartir les vostres idees!

Nadaaaaaaaaaal!

Aquest diumenge serà Nadal i nosaltres hem estat treballant de valent per poder portar a casa la decoració nadalenca més bonica, original i sobretot, més reciclada de les festes.

Aquests dies no parem de comprar i de fer despeses inútils. Què millor que un arbret per decorar la taula del menjador, tot fet de cartró reciclat! Una obra d'art! Sempre comento als meus alumnes: - Els venen a Vinçon i segur que s'esgoten en un tres i no res!

Suposo que no cal explicar què farem aquest Nadal amb els artistes de p5... Per ara observem la natura i els diferents verds que ens regalen els arbres del pati. I després pinta que pintaràs... Aviat un tros de cartró i una mica de color es transformaran en una bonica i elaborada decoració i, el més autèntic, en una peça única!

Gnoms per fi!

Aquí els tenim i encara falten mooolts més, ja els veureu... Els follets de la tardor ja han arribat a la classe màgica! Quantes ornamentacions, un cos ple de garlandes, senefes i una gran quantitat de colors! Aquests gnoms estan igual d'esbojarrats que el temps que ens ha fet aquests últims dies... I no calen braços, ni cames, ni res de res... Només una cara divertida i a passar-s'ho bé!