dimarts, 10 de setembre del 2013

Estimats nens i nenes que alguna vegada heu fet Manuals,

Avui m’acomiado de vosaltres amb aquesta carta. De vegades quan et fas gran, has de prendre decisions que potser per altres persones no són les correctes. Fins i tot un mateix pot dubtar si la decisió serà la bona o no. Però he decidit que aquest proper curs ja no seré la vostra professora. Vull provar i fer altres coses a la vida. I encara que ha sigut una decisió important i que m’ha portat temps i molta reflexió, pot semblar una idea agosarada perquè deixo la feina i també deixo una escola que m’estimo i en la que sempre he estat molt a gust. Recordareu que algunes vegades plantejava una idea que podia semblar esvalotada però després hem comprovat que podia ser molt positiva. És una forma alegre de fer i veure les coses com fèiem a classe amb els projectes, no? Un amic em va dir: si et penedeixes d'alguna cosa que sigui d'alguna cosa que hagis fet, no d'alguna cosa que mai et vas atrevir a fer…

Així que només em queda donar-vos les gràcies per aquests anys que he pogut gaudir de la vostra companyia quan veníeu a “la classe màgica”. Agrair a l’escola, als tots els mestres i treballadors i als vostres pares i mares per la seva implicació en l’activitat i per confiar-me el que més estimen, vosaltres.

També us vull donar les gràcies pel munt de coses que m’heu donat i ensenyat. La vostra creativitat, el silenci quan jo us parlava, les ganes de comunicar-vos entre vosaltres i sobretot l’agradable convivència a classe o l’esforç i la paciència en fer un projecte. I vull demanar-vos disculpes per si alguna vegada he estat injusta o bé no “tenia un bon dia” i potser no us he escoltat com havia de fer-ho.

Per tot això i molt més he vingut a l’escola cada dia a treballar amb ganes i amb entusiasme perquè de fet, vosaltres m'ho contagiàveu. I m'agrada creure que les meves classes s’han fet amb innocència, errors, i sobretot honestedat. Així que més que un comiat, us convido al fet que dibuixeu i pinteu la vida sempre amb alegria i sense por, us equivoqueu per poder avançar, que no us deixeu convèncer que hi ha només una manera de fer les coses, pregunteu, expliqueu acudits, guardeu secrets amb els vostres amics i mireu sempre l’art com una font de coneixement i gaudi.

En aquest món on res és el que sembla, potser jo no vaig ser la vostra mestra de Manuals sinó una alumna més que li agrada l’art i ja no té edat per estar a primària.

Gràcies i a reveure!

Cristina
Amsterdam, 24 d’agost de 2013