divendres, 30 octubre de 2009

Bretonia


Bretonia és la terra de la cavalleria, on valents soldats ataquen feroçment per carregar-se els seus enemics.

Cap exèrcit pot igualar la glòria i l'esplendor dels cavallers de Bretonia!! Oi, Iñaki?

dimecres, 28 octubre de 2009

Trolls i Goblins


Un troll és una temible criatura d'una raça mítica antropomorfa del folklore escandinau. El seu paper en els mites canvia des de gegants diabòlics —similars als ogres dels contes de fades anglesos —fins a astuts salvatges més semblats a homes que viuen sota terra en pujols o monticles, enfeinats al robatori i el rapte d'humans.

Els goblins són criatures similars a un troll però verds, i d'una grandària molt petita, el seu cap és gegant comparada amb el seu cos. La seva principal preocupació és el diner, raó per la qual arriben a llançar atacs suïcides només per coure.

En Ricard ha construit, amb molta paciència, tot un escenari per a aquests personatges tan temuts!

Veritat que la maqueta és al·lucinant? Aquestes criatures es sentiran com a casa!

dimarts, 20 octubre de 2009

L'arbre de Kandinsky


Inspirats amb el quadre "Quadrats amb cercles concèntrics" de 1913, del pintor rus Wassily Kandinsky,

aquesta tardor els artistes de primer i segon, hem decidit plantar a la classe uns fantàstics arbres. Amb la tècnica del collage, amb cola i paper de diari, hem creat l'escorça del nostre arbre.

Amb cartolina de colors càlids: terres, marrons clars i foscos, taronges, vermells, ocres i daurats... hem retallat cercles de diferent diàmetre per crear les fulles.

És una feina molt entretinguda. Hem de pensar en els tamany de cada cercle, per formar una escala de gran a petit sense repetir els tons del color escollit.

El resultat és increïble!

I sense adonar-nos, la classe és un bosc encantat on els animals misteriosos com la guineu, el mussol, el llop o els simpàtics esquirols i conills de camp fan companyia a la lluna,

que igual que els ulls dels mussols de cartró, brillarà tota la nit.

divendres, 16 octubre de 2009


Quin guirigall que s'ha muntat a segon! Tots els animals de la Granja del Suro volen dir la seva: Piu-piu! piulen els pollets d'en Roger. Nyec! claca l'ànec de la Carla, Beee! bela l'ovella d'en Jan, Hihiii! renilla el cavall de la Marta, Què hi ha de nou, vell? pregunta el conill d'Alba, Nyi-nyi! gruny el porquet de l'Aina, Muuuuu! bramula la vaca de la Laia, Boeeeeeew! bela la cabra de la Sandra, Cloc-cloc! cloqueja la gallina de la María, Bub! borda el gos de l'Àlex i Marramau! miola el gat de la Neus. Mare meva quin rebombori!!

La classe màgica


Fa dies que no us ensenyem com és el nostre espai de treball. Així que hem creat un bonic àlbum de fotografies de la nostra classe màgica. Esperem que us agradi!

dijous, 15 octubre de 2009

Els tres porquets

Vet aquí que, una vegada, hi havia tres porquets que vivien plegats, respectant-se els uns als altres i en harmonia amb el medi ambient. Amb materials autòctons, cadascú va construir una casa preciosa. Un porc la va fer de palla, un altre de troncs i el tercer de maons fets a base de fems, argila i tiges de parra, que coïa en un petit forn. Quan van haver acabat, els porcs, satisfets de la feina, es van disposar a viure en pau i autodeterminació.
Però el seu idil·li aviat es va malmetre. Un dia va aparèixer un llop gros i dolent, amb intencions expansionistes. Quan va veure els porcs li va venir molta gana, tant en el sentit físic com en el ideològic. Quan els porcs van veure el llop, es van ficar corrents dins de la casa de palla. El llop va córrer fins a la casa i, picant a la porta, va cridar:
-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!
Des de dins, els porcs van contestar:
-Les teves tàctiques bèl·liques no ens fan por. Som porcs que defensem la nostra terra i la nostra cultura!

Però el llop no estava disposat a renunciar al que li semblava la seva missió evident. Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de palla. Els porcs, esporuguits, van córrer cap a la casa de troncs, amb el llop perseguint-los de prop, mentre altres llops compraven el solar on hi havia hagut la casa de palla i hi muntaven una plantació bananera.
A la casa de troncs, el llop va tornar a picar a la porta i a cridar:
-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!
Els porquets van contestar:
-Vés-te’n a l'infern, imperialista opressor i carnívor!

Quan va sentir això, el llop es va gratar el sotabarba condescendentment. Va dir-se: “Són tan criatures... Em sap greu que hagin de marxar, però no es pot aturar el progrés.”
Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de troncs. Els porcs van córrer cap a la caseta de maons, amb el llop perseguint-los mentre uns altres llops, on hi havia hagut la caseta de troncs, hi edificaven un bloc de xalets adossats en règim de multipropietat, per a llops de vacances. Cada xalet era una reproducció en fibra de vidre de la caseta de troncs, i hi havia botigues d’autèntica artesania local, un centre de submarinisme i espectacles amb dofins.

A la caseta de maons, el llop va tornar a picar la porta i a cridar:
-Porquets, porquets, deixeu-me entrar!
Aquesta vegada, com a resposta, els porcs van cantar cançons de solidaritat i van enviar cartes de protesta a les Nacions Unides i a diverses ONGs.
A hores d’ara el llop estava indignat davant la repetida negativa porcina a veure la situació des del punt de vista carnívor. Va bufar i rebufar, un cop i un altre, fins que es va dur les mans al pit i va caure rodó, mort d’un atac de cor fulminant, provoca per una alimentació amb excés de greixos.
Els tres porcs van celebrar la victòria de la justícia i van improvisar una petita dansa al voltant del cadàver del llop. El pas següent va ser alliberar la seva pàtria. Van aplegar una colla d’altres porcs que també havien estat expulsats de les seves terres. Aquests brigadistes porcinistes van atacar el bloc de xalets adossats amb metralladores i llançacoets i van degollar els llops opressors i cruels, enviant així a la resta de l’hemisferi l’advertència clara que d’aleshores endavant no permetrien cap mena d’ingerència en els seus afers interns. Llavors, els porcs van instaurar una democràcia socialista modèlica, amb ensenyament gratuït, assistència mèdica per a tothom i per a totdon i promoció d’habitatges per a totes les butxaques.
Nota: El llop d’aquest conte és un ens metafòric. En el procés d’escriptura no s’ha maltractat cap llop real i s’han respectat escrupolosament tots els drets dels animals.
James Finn Garner. "Contes per a nens i nenes políticament correctes"

La Blancaneus


Tots coneixem la clàssica història de la Blancaneus i els Set Nans. De com la madrastra li va preguntar al mirall màgic si existia en el món algú més bonica que ella i el mirall va respondre: - Ho vol en ordre alfabètic?? De com la madrastra va decidir venjar-se, manant matar a la seva fillastra Blancaneus. De com el caçador encarregat de matar a la Blancaneus li va tenir pena i, en un gest humanitari, va exclamar: - Quant em dónes perquè jo et deixi escapar? De com la Blancaneus va fugir pel bosc i va descobrir una caseta amb set llitets, set cadiretes, set raspallets de dents i va arribar a una conclusió: - Aquí ha de viure un gegant amb hàbits estranys... Però els set nans van arribar del treball - eren llenyataires i estaven talant arbres - i van adoptar a la Blancaneus. Al contrari del que es comenta, mai va haver res entre ells. Una nit un dels nans es va emborratxar i va anar a fer una visita a la cambra de la Blancaneus, però ella el va llançar per la finestra. Després d'aquella nit, la Blancaneus es va comprar un gosset pequinès per a mantenir als nans a distància. La madrasta es va assabentar que la Blancaneus encara vivia i, disfressada de bruixota, va anar a la caseta a oferir una poma enverinada a la Blancaneus, que va morir. Més tard, un príncep encantat va despertar-la de la mort amb un petó i els dos es van casar. Anys després, una mica desencantada amb el príncep, la Blancaneus donaria la seva opinió sobre el marit: - La poma em va agradar més!
Luis Fernando Verissimo

La Caputxeta Vermella


- Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta Groga...
- No, Vermella!
- Ah!, sí, Caputxeta Vermella. La seva mare li va dir: "Escolta Caputxeta Verda..."
- Que no, Vermella!!
- Ah!, sí, Vermella. "Vés a casa de la tieta Diomira a dur-li aquesta pell de patata."
- No: "Vés a casa de l'àvia a dur-li aquest pastís".
- Bé. La nena es va anar al bosc i es va trobar a una girafa.
- Quin embolic!!! Es va trobar al llop, no a una girafa!
- I el llop li va preguntar: "Quants són sis per vuit?"
- Què dius!!! El llop li va preguntar: "On vas?"
- Tens raó. I Caputxeta Negra va respondre...
- És Caputxeta Vermella, Vermella, Vermella!!!
- Si i va respondre: "Vaig al mercat a comprar salsa de tomàquet".
- Què va!!!: "Vaig a casa de l'àvia, que està malalta, però no recordo el camí".
- Exacte. I el cavall va dir...
- Quin cavall? Era un llop!!!
- Segur. I va dir: "Pren el tramvia numero setanta-cinc, baixa a la plaça de la Catedral, torça a la dreta, i trobaràs tres esglaons i una moneda al terra; deixa els tres esglaons, recull la moneda i compra't un xiclet".
- Tu no saps explicar contes en absolut, avi!!! Els emboliques tots! Però no importa, em compres un xiclet?
- D'acord: té la moneda.
I l'avi va seguir llegint el diari.
Gianni Rodari, "Contes per telèfon"

dimarts, 13 octubre de 2009

Mussol de Tardor


Jo tinc cara de setciències
i visc, de dia, ensopit;
totes les meves sentències
les penso, immòbil, de nit.
Josep Carner

Aquesta tardor, els senyors mussols han envaït la nostra classe!

Mussols fets de cartró i decorats amb pintures color de bosc. Després amb papers retallats a mà els hem guarnit de plomes, molt a poc a poc i amb cura.

I el més divertit de tot: amb una pintura màgica hem aconseguit que els ulls d'aquestes aus siguin brillants quan es faci fosc!!!

Quins mussols més inquietants!

Si voleu veure més cliqueu aquí!