La Tardor

Podeu cantar aquest poema de Neus Castañer, tot produint amb el cos els sons de la tardor!

Ai, tardor, com t’estimem!
Els arbres tu despulles:
els treus totes les fulles
i les trepitgem els nens.
CRIC-CREC-CRAC-CROC!

Ai, tardor, com t’estimem!
Amb el vent tu jugues,

fent volar totes les fulles

i fent-nos passar fred.

FUUUU… FUUUU…

Amb les mans fen botzina tancada a la boca.

Ai, tardor, com t’estimem!

Que t’agraden molt les pluges,

de les petites a les feixugues,

i els bassals trepitgem.

Pluja fina: Piquem un dit sobre la mà; Gotes grosses: Piquem dos dits sobre la mà; Plou molt: Piquem de mans; Trona: Piquem de peus i fem “BRRROOM” alhora.

Ai, tardor, com t’estimem!

torrarem castanyes dures,

(que ens agraden ben madures)

i ens acostes a l’hivern.

Fem petar la llengua per fer el soroll de les castanyes petant al foc.

Ai, tardor, com t’estimem!

Que els teus colors pintem,

Roig, groc, taronja i marró

I et cantem una cançó!

Cantem les cançons de la tardor i de la castanyada.